Introducció
En l’àmbit escolar, molt freqüentment, les emocions hi ha estat reprimides i mal vistes, igual com ha passat en la societat en general. Abans es podia reprimir a l’alumne a través d’una educació basada en l’autoritarisme, la por, la repressió i l’expulsió, però ara això ja no ens serveix. Tampoc no se’ns ha dotat encara de nous elements ni d’eines per intervenir-hi, cosa que ens ha portat a buscar nous coneixements i estratègies.
Tot i que les emocions formen part de la nostra vida d’una manera molt profunda i real, la veritat és que, durant molts anys, no s’han tingut gaire en compte, ni en la societat ni tampoc en l’àmbit acadèmic. Més aviat podem dir que, sovint, han estat considerades quelcom que molestava. L’escola s’ha basat en l’aprenentatge de continguts, d’eines dirigides a l’àmbit mental, i les emocions hi ha estat molt sovint controlades i fins i tot molt reprimides.
Segons un pedagog i biòleg d’origen xilè, Maturana (1996) diu que, des d’una perspectiva d’investigació biològica, les emocions fonamenten tot el que fem i fins i tot el que pensem. Però la realitat ha estat que no les hem tingudes en compte. Tampoc no hem buscat educar-les. Han estat les neurociències i la tasca divulgativa de científics i persones com ara Daniel Goleman el que ha permès que ens les miréssim, en poguéssim identificar la importància i que, des d’una perspectiva acadèmica, comencéssim a permetre que sortissin dels soterranis on les teníem amagades. Molts d’aquests científics ens fan adonar de la importància de tot el nostre món emocional si volem caminar cap a una societat molt més humana, molt més basada en els valors de la convivència, el benestar i la felicitat. En aquest sentit, Spinoza (2006) ja havia dit que les emocions i els sentiments constitueixen els aspectes centrals de la humanitat.
Durant molt de temps hem funcionat basant-nos en un vell paradigma en el qual crèiem que la raó ho era tot i que si solament treballàvem i educàvem aquest àmbit, ja n’hi havia prou. Potser això passava també perquè l’escola no s’acabava de creure la tasca educativa integral de la persona i pensava que la seva missió era solament la d’instruir la raó. Però la persona és molt més que l’àmbit mental i, quan ja no disposem de mètodes repressius o, en tot cas no estan ben vistos, ens cal obrir-nos a àmbits nous i a coneixements nous per a poder fer front a la realitat quotidiana dels nostres centres docents i del nostre alumnat. Obrir la mirada a l’àmbit emocional ens permet disposar de moltes més eines i recursos per dedicar-nos a l’educació integral dels nostres alumnes. El cos, la ment i les emocions són tres àmbits que constitueixen la nostra persona, i ara se’ns fa evident que hem d’intervenir en l’educació i en el desenvolupament de totes tres.
Hi ha moltes maneres de treballar les emocions a l’escola i, una d’elles és la que plantegem en el disseny d’aquesta activitat on impliquem un nou recurs i una nova manera d’aprendre, introduïm les noves tecnologies educatives a l’escola a partir de les quals tractarem aquest tema tant important, de les emocions.
Les TIC a l’escola ens ajudaran a acostar-nos als infants i a realitzar una tasca educativa diferent a la que s’ha estat fent fins ara. I com diu Jonassen la tecnologia pot impulsar un aprenentatge més significatiu que afavorirà l’adquisició de coneixements dels alumnes. Com més sentit tingui per als infants un aprenentatge, millor serà la seva adquisició.
Tot i que les emocions formen part de la nostra vida d’una manera molt profunda i real, la veritat és que, durant molts anys, no s’han tingut gaire en compte, ni en la societat ni tampoc en l’àmbit acadèmic. Més aviat podem dir que, sovint, han estat considerades quelcom que molestava. L’escola s’ha basat en l’aprenentatge de continguts, d’eines dirigides a l’àmbit mental, i les emocions hi ha estat molt sovint controlades i fins i tot molt reprimides.
Segons un pedagog i biòleg d’origen xilè, Maturana (1996) diu que, des d’una perspectiva d’investigació biològica, les emocions fonamenten tot el que fem i fins i tot el que pensem. Però la realitat ha estat que no les hem tingudes en compte. Tampoc no hem buscat educar-les. Han estat les neurociències i la tasca divulgativa de científics i persones com ara Daniel Goleman el que ha permès que ens les miréssim, en poguéssim identificar la importància i que, des d’una perspectiva acadèmica, comencéssim a permetre que sortissin dels soterranis on les teníem amagades. Molts d’aquests científics ens fan adonar de la importància de tot el nostre món emocional si volem caminar cap a una societat molt més humana, molt més basada en els valors de la convivència, el benestar i la felicitat. En aquest sentit, Spinoza (2006) ja havia dit que les emocions i els sentiments constitueixen els aspectes centrals de la humanitat.
Durant molt de temps hem funcionat basant-nos en un vell paradigma en el qual crèiem que la raó ho era tot i que si solament treballàvem i educàvem aquest àmbit, ja n’hi havia prou. Potser això passava també perquè l’escola no s’acabava de creure la tasca educativa integral de la persona i pensava que la seva missió era solament la d’instruir la raó. Però la persona és molt més que l’àmbit mental i, quan ja no disposem de mètodes repressius o, en tot cas no estan ben vistos, ens cal obrir-nos a àmbits nous i a coneixements nous per a poder fer front a la realitat quotidiana dels nostres centres docents i del nostre alumnat. Obrir la mirada a l’àmbit emocional ens permet disposar de moltes més eines i recursos per dedicar-nos a l’educació integral dels nostres alumnes. El cos, la ment i les emocions són tres àmbits que constitueixen la nostra persona, i ara se’ns fa evident que hem d’intervenir en l’educació i en el desenvolupament de totes tres.
Hi ha moltes maneres de treballar les emocions a l’escola i, una d’elles és la que plantegem en el disseny d’aquesta activitat on impliquem un nou recurs i una nova manera d’aprendre, introduïm les noves tecnologies educatives a l’escola a partir de les quals tractarem aquest tema tant important, de les emocions.
Les TIC a l’escola ens ajudaran a acostar-nos als infants i a realitzar una tasca educativa diferent a la que s’ha estat fent fins ara. I com diu Jonassen la tecnologia pot impulsar un aprenentatge més significatiu que afavorirà l’adquisició de coneixements dels alumnes. Com més sentit tingui per als infants un aprenentatge, millor serà la seva adquisició.
Títol de l’activitat d’ensenyament-aprenentatge del disseny.
Què són les emocions? Jo les expresso? I com les puc expressar?
No hay comentarios:
Publicar un comentario