martes, 27 de abril de 2010

Cas 1: deficiència auditiva. Instruments/eines/recursos utilitzats per fer el diagnòstic del cas

Entrevista amb la família
A partir de les dues primeres observacions de la Laia, tant per part de la mestra com per part de la psicopedagoga del centre, es sospita que presenta dificultats auditives, de manera que, cal informar a la família de la nova situació.
Es prepara una reunió entre la mestra i la psicopedagoga per elaborar un guió de la reunió que es realitzarà amb la família i dels continguts que en ella es tractaran.

Cas 1: deficiència auditiva. Instruments/eines/recursos utilitzats per fer el diagnòstic del cas

Observacions de la psicopedagoga a l'aula
Totes aquelles informacions que es recullen, tant per part de la mestra com per part de la psicopedagoga de l'escola, ens han de ser útils per a poder prendre decisions, per a poder ajudar a l'infant amb dificultats i per a plantejar-nos un ensenyament cada vegada més ajustat a les seves necessitats. Per aconseguir aquesta finalitat recollirem la informació pertinent en un moment determinat; la necessària per a poder interpretar i entendre el què passa, de manera que ens serveixi i ens permeti poder regular la intervenció i comprendre així millor, els infants i les seves necessitats.
A partir de l'avaluació inicial i formativa es poden conèixer les diferents dificultats i necessitats de l'alumnat i anar planificant, posteriorment, situacions d'ensenyament més diversificades, que permetin que cadascú pugui realitzar les tasques que li són assignades sense sentir-se incapaç o frustrat.
Una vegada formulada la demanda per part de la mestra a la psicopedagoga del centre, aquesta va dur a terme unes observacions tot intentant mantenir una actitud receptiva i oberta. La psicopedagoga va entrar a l'aula i va observar aquells moments quotidians i més representatius de la vida diària de la nena a l'aula: les interaccions amb la mestra, les interaccions amb els iguals, les actituds a l'aula, ...

lunes, 26 de abril de 2010

Cas 1: deficiència auditiva. Instruments/eines/recursos utilitzats per fer el diagnòstic del cas

Pauta d'observació (a grans trets)
Area I: Descoberta d'un mateix
Coneixement d'un mateix i del propi cos
El propi cos. Sensacions, percepcions i necessitats
Sentiments i emocions
Confiança i seguretat

Cura d'un mateix
Higiene, neteja i canvi
Alimentació
Descans

Cos i moviment
Joc motriu
Desplaçaments. Equilibri i postures
Habilitat manual

Àrea II: Descoberta de l'entorn natural i social
Adaptació a l'escola
Orientació en l'espai i en el temps
Interacció i joc amb les altres persones
Joc i exploració

Àrea III: Intercomunicació i llenguatges
Comunicació i llenguatge oral
Llenguatge musical i expressió corporal

Cas 1: deficiència auditiva. Instruments/eines/recursos utilitzats per fer el diagnòstic del cas

Les observacions de la mestra a l'aula
Per a realitzar les observacions a la Laia sobre el seu comportament i la seva actitud a l'aula respecte les activitats funcionals de la vida quotidiana a l'escola, la mestra va comptar amb el document següent: el full de seguiment individual de l'alumne. Amb aquest document, la mestra no només tracta d'observar què sap fer o què no sap fer la Laia sinó sobretot per què no ho pot fer i, especialment, amb quin ajut ho pot fer; quin tipus d'ajuda necessita per participar i aprendre en les activitats quotidianes de l'aula. Amb aquest model d'observació la mestra observa: aspectes relacionals (aquelles relacions afectives i socials que estableix la Laia), l'adaptació a l'escola, els hàbits, és a dir, tots els aspectes que considerem importants i susceptibles de posar de manifest el grau de maduresa emocional i el nivell d'organització i d'autocontrol de l'alumne. Els hàbits es refereixen tant a hàbits personals (higiene, menjar, ...) com a hàbits socials (de participació, ...). Observa també la psicomotricitat (el treball amb el cos, la orientació i organització espacial, la coordinació, ...), el joc que esdevé una situació idonea per a observar les interaccions personals i les experiències on s'analitzen les informacions recollides a nivell actitudinal, procedimental i conceptual en l'àmbit natural i social.
A partir de l'observació directade la Laia dins l'activitat quotidiana de l'aula, la mestra va concloure que la Laia presentava diverses dificultats sobretot en els aspectes relacionals i en l'adaptació a l'escola així com en el joc, en les interaccions personals i experiències i en el desenvolupament dels hàbits. Per exemple, no atenia al seu nom, es mostrava dispersa davant activitats sonores, ...
A partir d'aquestes primeres observacions, la mestra es va posar en contacte amb el departament psicopedagògic del centre.

domingo, 11 de abril de 2010

Ca 1: deficiència auditiva. Formulació de la demanda

La mestra de la Laia va posar en coneixement a la psicopedagoga un recull d'observacions que havia fet diàriament en l'activitat quotidiana amb la Laia. I, seguidament va presentar formalment una demanda al departament de psicopedagogia de l'escola perquè es fes una valoració del cas plantejat. La mestra va redactar aquelles observacions que havia fet respecte l'adució i el comportament de l'alumne a l'aula (no atenia al seu nom, no girava el cap amb segons quins estímuls auditius, no emteia gaires sons, ...). Atesa la demanda, la psicopedagoga va anar a l'aula de P0 a realitzar les seves observacions. Va redactar un altre informe en el que va concloure que la nena sí que presentava alguna dificultat possiblement auditiva. Ens vam posar en contacte amb la família de la nena i vam plantejar-los el que haviem estat observant. La família, malgrat mai ens havien dit res, també havia observat alguna cosa. De manera que, calia sortir de dubtes i esbrinar què li passava realment a la Laia. Es va proposar a la família que visités el pediatre i se li plantegés el problema. El pediatra va detectar també alguna dificultat auditiva però va derivar a la Laia a l'especialista, a l'otorrino, ja que calia realitzar proves d'audició més concretes per esbrinar el tipus de lesió i el grau d'aquesta lesió auditiva. Finalment, la família ens ha confirmat que l'otorrino ha diagnosticat una hipacusia (sordesa funcional).

Comencem a treballar

Ja fa uns dies que he començat les meves pràctiques pròpiament dites. Després del primer contacte amb l'escola, m'he pogut reunir amb la psicopedagoga per concretar els casos que us he descrit anteriorment. Inicialment, la psicopedagoga junt amb el departament de psicopedagogia de l'escola em van presentar tots els casos d'intervenció que duien a terme, dels quals, em van proposar aquells que creien més adients per elaborar el meu projecte de pràctiques després de preguntar-me quines eren els meus interessos i en què consistia el projecte de pràcticum. Finalment, d'entre tots els casos vam i vaig triar el cas de la Laia (deficiència auditiva) i el cas d'en Marc (hiperactivitat).
Comença aquí el plantejament de la intervenció.

Presentació del projecte

Amb els dos casos que vaig exposar breument fa uns dies, vull poder dissenyar un pla de treball per a desenvolupar posteriorment un pla d'intervenció amb aquests alumnes que presenten deficiències i dificultats diferents així com amb les seves famílies i el seu entorn més immediat amb la finalitat d'atendre les seves necessitats i dificultats tot proposant accions i recursos que permetin aconseguir una evolució i un bon desenvolupament d'aquests infants.
El pla de treball que he dissenyat contempla les sefüents fases: plantejament del cas d'intervenció, seguiment personal de l'alumne, concreció de la demanda i elaboració del pla de treball, l'establiment de les actuacions i pautes de treball concretes tot coordinant els agebts educatius implicats i el seguiment i l'avaluació del procés d'intervenció.
Per tant, les tasques que intentaré dur a terme seran les següents. En el cas de la nena amb deficiència auditiva, intervindré especialment en l'elaboració del pla d'actuació de la intervenció i en l'avaluació del procés de treball. Com que pel procés d'intervenció cal coordinar-se amb L'EAP de Lleida i amb els serveis de logopèdia i audiologia també podré conèixer i intervenir en la intervenció, valgui la redundància, del cas tot aportant idees pel pla d'actuació i per la seva avaluació posterior. En el cas del nen amb trastorn d'hiperactivitat la meva intevenció consistirà en fer el seguiment del cas (detecció i diagnòstic) així com col·laborar en el desenvolupament de la feina i de la coordinació d'equips. També intervindré en les possibles adaptacions curriculars i el seu seguiment.