Autoavaluació

Personalment faig una autoavaluació positiva principalment, perquè considero que he après molt cursant aquesta assignatura. Ha estat un curs i una assignatura difícil perquè he necessitat invertir molt temps per a desenvolupar-la i per treure’ el màxim profit així, com per la complexitat d’algun dels seus conceptes i destreses que requeria. Però ha estat una gran assignatura en el sentit que he adquirit molts coneixements, tècniques i destreses que desconeixia o que coneixia vagament, que han enriquit la meva experiència i que m’han permès construir coneixements, reestructurar coneixements, ampliar-ne així com afiançar d’altres que ja coneixia. A més a més, considero que ha estat una assignatura molt fructífera en quan a recursos i estratègies que després podré aplicar com a mestra i com a psicopedagoga. La teoria ha estat consistent però de la dificultat i del conflicte s’aprèn perquè cal posar en funcionament totes les estructures del pensament que ja es posseeixen per anar elaborant-ne de noves i enriquir així el coneixement d’un mateix.
A més a més, valoro molt positivament la posada en comú, el debat, el fòrum, ... de totes les opinions, dubtes, coneixements, ... de la resta de companys. Crec que el treball en equip, la cooperació, la col·laboració i la participació activa són fonamentals ja que de l’experiència i dels coneixements de les altres persones podem arribar als nostres propis coneixements. Jo he après coses dels meus companys que desconeixia com per exemple, la realització de l’índex automàtic, la realització del blog, ...
Considero que l’assignatura m’ha obert una porta al món, al món de les TIC i a la seva aplicació a l’educació. Actualment tots estem en contacte amb el món de la tecnologia però no tots sabem com aplicar-la o quin ús donar-li.
De les idees que més m’agradaria destacar de totes les que he après cursant aquesta assignatura és la idea que les TIC no només es conceben com un recurs sinó també com una font d’aprenentatge. Recordant l’avaluació inicial, jo mateixa vaig definir les TIC només com un recurs.
Per tant, després d’haver realitzat l’assignatura hi ha hagut canvis conceptuals, el meu model mental ha crescut en nombre de conceptes i relacions. Molts han estat els conceptes que he pogut relacionar i que he vist que s’interaccionen. I com vaig citar el la pac anterior, s’ha produït canvi conceptual.

Conclusions del mini projecte

La complexitat del món actual requereix noves habilitats i noves formes de pensar dels estudiants i de tots plegats, en general. La preparació necessària perquè els estudiants compleixin aquest requisit ha de fomentar-se des de l’educació, a les escoles mitjançant entorns intel·lectuals enriquits. Hem d’aprendre a solucionar problemes, a tenir capacitat de resposta, a saber triar entre diferents opcions, ...
Des de la gratificant vivència personal que s’experimenta quan es descobreixen les possibilitats de les TIC per al treball, l’oci, la participació social, la comunicació, la creació col·lectiva, la tasca cooperativa ..., moltes persones consideren que tenen a les mans un instrument molt prometedor. D’aquí ve la seva convicció que es tracta d’un conjunt d’eines que poden esdevenir molt valuoses per aprendre, crear, compartir..., i desitgen que l’alumnat se’n beneficiï i no solament aprengui a utilitzar els diferents “aparells”, sinó també a fer un ús profitós de les noves maneres de representar la realitat, de processar la informació i de comunicar-se, és a dir, els nous llenguatges.
Aquest sembla l’argument principal per incorporar les TIC a l’aula. El fet d’utilitzar-les comporta nous llenguatge i nous i, canviants, estils de relació, que entren de ple en l’àmbit educatiu. Cal reflexionar doncs, sobre com podem utilitzar les tecnologies per no quedar-nos en el mer ús mecànic i, sovint repetitiu, d’un “artilugi”. Ens proposarem facilitar un aprenentatge d’abast més ampli, proposant tasques que ajudin a treballar de manera creativa i responsable, i que estiguin encaminades a representar la realitat, processar la informació i comunicar-se (la qual cosa inclou cooperar, intercanviar, compartir i crear coneixement de manera col·lectiva, participativa...).
El projecte en concret que he pogut desenvolupar ha estat molt gratificat i, tot i que ja creia en l’educació de les emocions, he constat que és fonamental pers als infants. Treballar les emocions a l’escola és poder-hi i saber-hi intervenir per aconseguir un bon clima emocional a l’aula que afavoreixi el fet educatiu, la convivència i l’aprenentatge de cadascun dels alumnes. Si posem atenció a quines són les emocions i les reaccions emocionals nostres i del nostre alumnat, com també quin és el clima emocional que es crea a la nostra aula, fruit de l’emocionalitat de la mestra i també de la de l’alumnat, ja tenim bases per poder començar a aportar elements i eines als alumnes que els donin elements per conèixer i per identificar les pròpies emocions i també les dels altres.
També crec que és important que els ensenyem tècniques d’autocontrol i de regulació emocional, com ara les relaxacions i les visualitzacions. Així com que crec que hem d’introduir el valor del diàleg. És important que parlem amb els alumnes i que afavorim la realització d’exercicis de llenguatge que fomentin la conversa com per exemple: simular situacions per aprendre a dir que no, aprendre a demanar coses que ens fan vergonya, ...
Finalment dir que, treballar la consciència i l’educació, la regulació o la gestió emocional de nosaltres mateixos és el que ens fa créixer i madurar com a persones i ens obre les portes a realitzar intervencions i aportacions als alumnes que els ajudin a desenvolupar la seva pròpia educació emocional.
Els docents acostumem a tenir una gran dosi de creativitat, i amb l’ajuda de les TIC, de ben segur que les activitats que el docent crea poden estar molt més contextualitzades per arribar a ser més significatives i afavoridores de l’aprenentatge dels infants.
Per concloure, els infants partícips d’aquest projecte han assolit aquells objectius que s’havien plantejat inicialment respecte el contingut de les emocions i respecte el contingut de les TIC. L’aprenentatge en general ha estat enriquidor i ha motivat força als infants. Els infants ja saben expressar algunes de les seves emocions i de les dels altres i alhora han seguit aprenent i integrant nous coneixements respecte l’ordinador i les eines que proporciona com per exemple: el paint. El més important, és que tenen la visió de l’aparell com un element més de l’aula, de l’escola, que els serveis per aprendre, investigar, jugar, compartir-lo amb els companys, ...

Avaluació tecnològica del mini projecte

Respecte l’avaluació tecnològica o processual considero que ha estat una avaluació també positiva. El procés del projecte s’ha desenvolupat com s’havia planificat inicialment i tot i que s’hi podrien introduir millores significatives, com per exemple, realitzar les activitats amb grups més petits o compartir l’experiència amb altres grups d’edat, el procés ha estat satisfactori.
Les activitats s’han iniciat a partir dels coneixements previs dels infants, s’han plantejat activitats introductòries i prèvies per anar situant als infants en la temàtica que volíem treballar, s’han plantejat activitats centrals del tema a tractar, s’han realitzat activitats d’avaluació dels aprenentatges assolits i, finalment, s’ha realitzat una activitat de síntesi per a concloure tot els projecte de les emocions.
Els recursos han estat adequats i, és que no es necessita gaire material per a desenvolupar les primeres activitats. En quant als recursos tecnològics, també han estat els necessaris ja que l’escola compta amb diversos ordinadors, un per cada dos alumnes. De manera que, tots els infants han tingut accés a ells. Tots comptaven amb el programa paint i a tots s’hi ha pogut posar un cd amb l’activitat a desenvolupar.
Els recursos personals també han estat els adequats ja que s’ha comptat amb la participació de la mestra per a les primeres activitats i posteriorment, amb l’ajuda de la mestra de l’aula virtual, ja que aquí els infants requereixen una mica més d’ajuda.
Crec que el procés del mini projecte compta amb totes les parts necessàries per a poder-se desenvolupar i que s’han anat explicant al llarg de l’explicació del mateix projecte.

Avaluació de l'aprenentatge aconseguit

L’avaluació de l’aprenentatge aconseguit per part dels alumnes és molt positiva. Malgrat es tracta d’alumnes que acostumen a tenir una autoestima baixa o presenten diversos problemes personals pel context en el que es desenvolupen, i potser, precisament per aquest motiu, les activitats han estat tant satisfactòries.
Com hem argumentat anteriorment, les emocions (la seva expressió i la seva gestió) són quelcom fonamental per al desenvolupament satisfactori de qualsevol persona. Són el pilar d’una bona base emocional, d’una bona base per a l’establiment de relacions positives i constructives, ... Per tant, si eduquem emocionalment als nostres infants, actualment i en un futur, tindran més possibilitats, més alternatives d’enfrontar-se a la vida d’una manera favorable.
Al final de totes les activitats plantejades, els alumnes han demostrat que són capaços d’expressar les seves emocions i de posar-los nom, al menys, a aquelles emocions que els són més properes i que poden identificar amb facilitat: content, trist, enfadat, sorprès. No tots els alumnes han presentat la mateixa habilitat alhora d’expressar les seves emocions: hi ha alumnes a qui els ha costat més que a d’altres, però en general, tots han aconseguit expressar-se emocionalment a partir del cos, de l’acció i també a partir de la paraula, oral i escrita.
S’ha aconseguit també un objectiu que, inicialment, no s’havia plantejat i que és el de ser empàtic. Per aconseguir la comprensió empàtica d’ algú, també ens cal poder-nos-hi obrir emocionalment, comprendre’l i, alhora, saber manejar les emocions que ens desperta aquesta obertura. L’empatia demana que ens obrim emocionalment per sentir, per copsar què percep l’altra persona, però per aconseguir-ho cal que prèviament, coneguem el nostre propi món emocional. La percepció emocional es pot treballar i fins i tot, es pot dir que hi ha diversos graus. Hi ha gent que no és capaç de percebre què li està passant, és a dir, que emocionalment estan tancades a la percepció, encara que les emocions continuen incidint i actuant en la seva vida, però ho fan a nivell no conscient.
Els infants ara són més capaços de posar-se en el lloc de l’altra persona. I no només de veure el món des del seu prisma, sense tenir en compte l’altra.
Respecte les TIC l’avaluació també és molt favorable. Són infants que normalment no estan en contacte amb la tecnologia, amb els ordinadors, a causa de la precarietat dels recursos familiars. Potser per aquest motiu, les activitats d’avaluació els han agradat especialment. Han estat molt motivadores i, el cert, és que s’ho han passat d’allò més bé. Ja havien tingut un primer contacte amb el món de la tecnologia en cursos anteriors però d’una manera més general. Els alumnes han estat capaços de fer servir l’ordinador amb la finalitat que se’ls demanava: són capaços d’encendre i apagar-lo, d’utilitzar el ratolí, de fer servir determinats programes com el paint, ...
Finalment dir, que la varietat d’usos de les TIC és molt àmplia. Més enllà d’estar-ne a favor o en contra per principi, considero que és més valuós el qüestionament i el debat amb criteris educatius, sobre els avantatges i els inconvenients de cada activitat concreta, sense perdre de vista la pregunta fonamental sobre el sentit i la repercussió que les nostres pràctiques educatives puguin tenir en la formació de ciutadans/es.

Mapa conceptual de l'activitat d'aprenentatge del mini projecte

Mini Projecte d'investigació-acció

Introducció

En l’àmbit escolar, molt freqüentment, les emocions hi ha estat reprimides i mal vistes, igual com ha passat en la societat en general. Abans es podia reprimir a l’alumne a través d’una educació basada en l’autoritarisme, la por, la repressió i l’expulsió, però ara això ja no ens serveix. Tampoc no se’ns ha dotat encara de nous elements ni d’eines per intervenir-hi, cosa que ens ha portat a buscar nous coneixements i estratègies.
Tot i que les emocions formen part de la nostra vida d’una manera molt profunda i real, la veritat és que, durant molts anys, no s’han tingut gaire en compte, ni en la societat ni tampoc en l’àmbit acadèmic. Més aviat podem dir que, sovint, han estat considerades quelcom que molestava. L’escola s’ha basat en l’aprenentatge de continguts, d’eines dirigides a l’àmbit mental, i les emocions hi ha estat molt sovint controlades i fins i tot molt reprimides.
Segons un pedagog i biòleg d’origen xilè, Maturana (1996) diu que, des d’una perspectiva d’investigació biològica, les emocions fonamenten tot el que fem i fins i tot el que pensem. Però la realitat ha estat que no les hem tingudes en compte. Tampoc no hem buscat educar-les. Han estat les neurociències i la tasca divulgativa de científics i persones com ara Daniel Goleman el que ha permès que ens les miréssim, en poguéssim identificar la importància i que, des d’una perspectiva acadèmica, comencéssim a permetre que sortissin dels soterranis on les teníem amagades. Molts d’aquests científics ens fan adonar de la importància de tot el nostre món emocional si volem caminar cap a una societat molt més humana, molt més basada en els valors de la convivència, el benestar i la felicitat. En aquest sentit, Spinoza (2006) ja havia dit que les emocions i els sentiments constitueixen els aspectes centrals de la humanitat.
Durant molt de temps hem funcionat basant-nos en un vell paradigma en el qual crèiem que la raó ho era tot i que si solament treballàvem i educàvem aquest àmbit, ja n’hi havia prou. Potser això passava també perquè l’escola no s’acabava de creure la tasca educativa integral de la persona i pensava que la seva missió era solament la d’instruir la raó. Però la persona és molt més que l’àmbit mental i, quan ja no disposem de mètodes repressius o, en tot cas no estan ben vistos, ens cal obrir-nos a àmbits nous i a coneixements nous per a poder fer front a la realitat quotidiana dels nostres centres docents i del nostre alumnat. Obrir la mirada a l’àmbit emocional ens permet disposar de moltes més eines i recursos per dedicar-nos a l’educació integral dels nostres alumnes. El cos, la ment i les emocions són tres àmbits que constitueixen la nostra persona, i ara se’ns fa evident que hem d’intervenir en l’educació i en el desenvolupament de totes tres.
Hi ha moltes maneres de treballar les emocions a l’escola i, una d’elles és la que plantegem en el disseny d’aquesta activitat on impliquem un nou recurs i una nova manera d’aprendre, introduïm les noves tecnologies educatives a l’escola a partir de les quals tractarem aquest tema tant important, de les emocions.
Les TIC a l’escola ens ajudaran a acostar-nos als infants i a realitzar una tasca educativa diferent a la que s’ha estat fent fins ara. I com diu Jonassen la tecnologia pot impulsar un aprenentatge més significatiu que afavorirà l’adquisició de coneixements dels alumnes. Com més sentit tingui per als infants un aprenentatge, millor serà la seva adquisició.

Títol de l’activitat d’ensenyament-aprenentatge del disseny.
Què són les emocions? Jo les expresso? I com les puc expressar?

Conclusions Casos

Per concloure l’activitat dir sincerament que, de nou, m’ha sorprès la proposta i la posterior elaboració d’aquesta PAC 2.2: Modelant històries. Mai havia sentit parlar dels models d’històries o de casos i ho he trobat quelcom realment interessant, un recurs molt destacable per a la formació de qualsevol persona tant a nivell personal com sobretot, a nivell professional.
Considero que la manera d’ensenyar i d’aprendre està canviant molt positivament cap a un aprenentatge constructiu on és l’alumnat qui elabora els seus coneixements a partir de la construcció de models mentals des de les seves experiències, des dels seus coneixements previs i en interacció amb el món que l’envolta. On l’aprenentatge significatiu ha d’esdevenir la raó de ser de totes les escoles i de tota la formació. L’escola ha d’ajudar als alumnes a adonar-se d’allò que estan aprenent i a usar la seva comprensió per a resoldre els problemes de la vida quotidiana. La tecnologia com a font de coneixement i com a recurs educatiu pot ajudar a donar suport a l’aprenentatge significatiu sempre i quan es tingui en compte com usar la tecnologia de la manera més conceptualment atractiva possible. Per tant, cal usar-la de manera que permeti promoure la construcció de models mentals, d’estructures mentals que són el resultat de l’aprenentatge significatiu i que ens permetran arribar a canvis conceptuals, és a dir, a aconseguir que els alumnes canviïn la seva manera d’entendre els conceptes i els marcs conceptuals. Si a l’alumne només se li assigna la tasca de memoritzar, de buscar informació però no d’analitzar-la, de no reflexionar sobre el que s’està fent, ... no serà capaç d’aprendre ni serà capaç de poder interioritzar allò que ha o que vol aprendre. És necessari descobrir per a poder aprendre.

Mapa conceptual - Canvi conceptual

Creus que s'ha produït canvi conceptual?

Com dèiem, per al canvi conceptual és necessària la construcció de models.
Premissa: Un dels objectius de gairebé tots els aprenentatges científics és la construcció de models mentals. Els éssers humans construïm de forma natural teories simplificades i intuïtives per explicar el món. Mitjançant l’experiència i la reflexió, afegim complexitat conceptuals a mesura que anem aprenent. D’aquí anem construint els nostres models mentals que van expressant certa força, coherència i compromís amb les concepcions existents. Interactuem amb la nova informació fins a assolir un nivell en que la informació sigui comprensible, coherent, ... d’acord amb els models conceptuals de cadascú. Per tant, el procés cognitiu de construcció d’aquestes teories és el canvi conceptual.
En mi, aquest canvi conceptual va tenir lloc quan vaig canviar la meva manera d’entendre els conceptes i els marcs conceptuals. Fins ara l’aprenentatge reproductiu requeria la simple articulació d’un marc conceptual ja existent, que només implicava canvis en la relació entre conceptes i no pas, una reestructuració dels models conceptuals. En el moment en que es va establir un nou sistema conceptual i vaig adduir les meves pròpies hipòtesis explicatives, he començat a intentar desenvolupar models conceptuals mitjançant el descobriment. Aquest és el tipus de canvi conceptual que s’anomena revisió i que és necessari quan la informació que s’ha d’adquirir no correspon a les creences, pressuposicions, ... Però també considero que el canvi conceptual és una reorganització de les estructures de coneixement. Perquè la substitució de models conceptuals per altres de nous no es pot dur a terme simplement refusant conceptes concrets o proposicions en el sistema conceptual, sinó que ha de desafiar-se tota l’estructura i substituir-la. Per tant, per arribar al canvi conceptual també he hagut de canviar marcs per acomodar idees.
El canvi conceptual és més significatiu quan és intencional. És a dir, quan vaig ser conscient que la meva comprensió era inadequada i calia un canvi, va augmentar la probabilitat que el canvi fos significatiu. Però no sempre m’ha succeït ja que, a vegades, m’he trobat amb dificultats per adonar-me d’aquelles contradiccions entre les meves concepcions i les que són científicament acceptables. Cal destacar que, a més a més, de ser conscient, un ha de voler canviar-les.
Fins ara he pogut anar mostrant el meu canvi conceptual mitjançant eines informàtiques que representen els meus models mentals. Mitjançant l’eina cmap he pogut construir models mentals que m’han permès arribar a un canvi conceptual. Malgrat això, he de dir que, en el meu cas, ha estat difícil extrapolar la informació a un mapa conceptual perquè no estic acostumada a fer-ho, com citava anteriorment.
Alguns exemples més destacables, de totes aquestes explicacions, sobre els meus canvis conceptuals respecte l’avaluació inicial i la PAC i el debat realitzats són:
Ciència i tecnologia són dos conceptes estretament relacionats que constitueixen dos
elements essencials per a comprendre la societat d’avui en dia ja que sense el coneixement d’aquests dos conceptes no podríem explicar com ha arribat la nostra societat a la situació actual, de la mateixa manera que no podríem explicar com és i com actua la nostra societat d’avui. Per tant, sembla evident la relació entre tecnologia, ciència i societat. Però tant la psicologia de la ciència com la psicologia social de la ciència, defugen l’estreta relació que la ciència manté amb la tecnologia i les transformacions culturals (Domènech i Tirado, 2002). Per tant, podríem dir que més que un canvi conceptual m’ha sorgit un interrogant ja que encara no hi ha una fonamentació teòrica prou consolidada per part de la psicologia. Malgrat això, considero que hi ha una gran relació i una influència mútua per part dels tres conceptes. I és que la relació entre aquests tres conceptes sol enfocar-se des de dues perspectives: la intel·lectualista i la pragmatista. La ciència ocupa doncs, un paper fonamental en les nostres vides ja que esdevé el dispositiu més poderós que hom té per generar saber. Vivim en una societat del coneixement o de la informació on gran part del progrés socioeconòmic està fixat en una contínua producció d’innovacions tecnocientífiques.
Respecte a aquesta idea i tenint en compte la intervenció en el debat, tot i que vaig haver de defensar una postura tecnodeterminista, crec que hi ha d’haver una base social, una evolució de la societat, unes primeres condicions per a que es produeixi el canvi i s’assumeixi que la tecnologia és el motor del progrés. És a dir, de res serveix que en països del tercer món els proporcionem maquinària agrícola, productes químics, ... si no tenen lo fonamental, la llavor. Per tant, ja no puc afirmar amb tot el rigor amb el que ho vaig fer en l’avaluació inicial, que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social.
He modificat i ampliat el meu concepte respecte la TE i de les TIC ja que ja no les
entenc únicament com a recursos transmissors de coneixements sinó com a estratègies que proporcionen eines per afavorir el canvi conceptual.
He reorganitzat els meus coneixements sobre ciència i tecnologia amb l’ajuda de
l’article de Domènech, M i Tirado, F.J: Ciència, Tecnologia i Societat: nous interrogants per a la psicologia. He descobert que la relació entre ciència i tecnologia és complexa i que, ni la tecnologia és simplement ciència aplicada ni el desenvolupament científic depèn necessàriament dels avenços de la tecnologia.
Respecte la neutralitat ideològica de la tecnologia he modificat i reestructurat la meva
concepció ja que les respostes de l’avaluació inicial i les de la darrera activitat s’han modificat conceptualment. És cert que, a vegades, la mateixa fonamentació científica pot inclinar-se cap a una ideologia o cap a una altra. Però crec que les tecnologies exigeixen la vigència de determinats valors en la societat perquè puguin desenvolupar-se. Alhora els mateix procés d’innovació tecnològica porta a que es desenvolupin i potenciïn determinats valors per sobre d’altres. Al mateix temps aquests valors impulsaran el desenvolupament de tecnologies específiques. Cap tecnologia es desenvolupa si no és en un espai sociohistòric, cultural i polític concret.
A la vegada, hi ha altres idees que he pogut reafirmar tot augmentant la informació respecte a elles i aprofundir així en el seu coneixement. Algunes d’aquestes idees han estat:
L’objectiu d’estudi de la tecnologia educativa que se centra en el disseny, la utilització i
l’avaluació de tecnologies de la informació aplicades a accions formatives. I és fonamenta en quatre bases tradicionals: la teoria de la comunicació, la psicologia, la teoria de sistemes i la tecnologia de la informació.
La importància del context de la que se’ns parlava a l’avaluació inicial ha quedat
reafirmada amb la base teòrica aquí proporcionada. Tot i que m’he donat compte que he tingut alguna contradicció respecte l’activitat inicial i aquesta darrera activitat. En les explicacions anteriors, s’ha fet menció a aquest tema.
He reafirmat també la idea de transmissió de coneixement i de construcció de
coneixement que per no extendre’m, s’ha citat en apartats anteriors.
Per tant, hi ha hagut canvi conceptual. Un model pot tenir representacions visuals i verbals, models que he fet servir conjuntament amb la realització de les dues PAC. Quan aquest model canvia significa que s’ha fet un canvi conceptual, que és el resultat d’aprenentatge més significatiu que es pot obtenir.