Creus que s'ha produït canvi conceptual?

Com dèiem, per al canvi conceptual és necessària la construcció de models.
Premissa: Un dels objectius de gairebé tots els aprenentatges científics és la construcció de models mentals. Els éssers humans construïm de forma natural teories simplificades i intuïtives per explicar el món. Mitjançant l’experiència i la reflexió, afegim complexitat conceptuals a mesura que anem aprenent. D’aquí anem construint els nostres models mentals que van expressant certa força, coherència i compromís amb les concepcions existents. Interactuem amb la nova informació fins a assolir un nivell en que la informació sigui comprensible, coherent, ... d’acord amb els models conceptuals de cadascú. Per tant, el procés cognitiu de construcció d’aquestes teories és el canvi conceptual.
En mi, aquest canvi conceptual va tenir lloc quan vaig canviar la meva manera d’entendre els conceptes i els marcs conceptuals. Fins ara l’aprenentatge reproductiu requeria la simple articulació d’un marc conceptual ja existent, que només implicava canvis en la relació entre conceptes i no pas, una reestructuració dels models conceptuals. En el moment en que es va establir un nou sistema conceptual i vaig adduir les meves pròpies hipòtesis explicatives, he començat a intentar desenvolupar models conceptuals mitjançant el descobriment. Aquest és el tipus de canvi conceptual que s’anomena revisió i que és necessari quan la informació que s’ha d’adquirir no correspon a les creences, pressuposicions, ... Però també considero que el canvi conceptual és una reorganització de les estructures de coneixement. Perquè la substitució de models conceptuals per altres de nous no es pot dur a terme simplement refusant conceptes concrets o proposicions en el sistema conceptual, sinó que ha de desafiar-se tota l’estructura i substituir-la. Per tant, per arribar al canvi conceptual també he hagut de canviar marcs per acomodar idees.
El canvi conceptual és més significatiu quan és intencional. És a dir, quan vaig ser conscient que la meva comprensió era inadequada i calia un canvi, va augmentar la probabilitat que el canvi fos significatiu. Però no sempre m’ha succeït ja que, a vegades, m’he trobat amb dificultats per adonar-me d’aquelles contradiccions entre les meves concepcions i les que són científicament acceptables. Cal destacar que, a més a més, de ser conscient, un ha de voler canviar-les.
Fins ara he pogut anar mostrant el meu canvi conceptual mitjançant eines informàtiques que representen els meus models mentals. Mitjançant l’eina cmap he pogut construir models mentals que m’han permès arribar a un canvi conceptual. Malgrat això, he de dir que, en el meu cas, ha estat difícil extrapolar la informació a un mapa conceptual perquè no estic acostumada a fer-ho, com citava anteriorment.
Alguns exemples més destacables, de totes aquestes explicacions, sobre els meus canvis conceptuals respecte l’avaluació inicial i la PAC i el debat realitzats són:
Ciència i tecnologia són dos conceptes estretament relacionats que constitueixen dos
elements essencials per a comprendre la societat d’avui en dia ja que sense el coneixement d’aquests dos conceptes no podríem explicar com ha arribat la nostra societat a la situació actual, de la mateixa manera que no podríem explicar com és i com actua la nostra societat d’avui. Per tant, sembla evident la relació entre tecnologia, ciència i societat. Però tant la psicologia de la ciència com la psicologia social de la ciència, defugen l’estreta relació que la ciència manté amb la tecnologia i les transformacions culturals (Domènech i Tirado, 2002). Per tant, podríem dir que més que un canvi conceptual m’ha sorgit un interrogant ja que encara no hi ha una fonamentació teòrica prou consolidada per part de la psicologia. Malgrat això, considero que hi ha una gran relació i una influència mútua per part dels tres conceptes. I és que la relació entre aquests tres conceptes sol enfocar-se des de dues perspectives: la intel·lectualista i la pragmatista. La ciència ocupa doncs, un paper fonamental en les nostres vides ja que esdevé el dispositiu més poderós que hom té per generar saber. Vivim en una societat del coneixement o de la informació on gran part del progrés socioeconòmic està fixat en una contínua producció d’innovacions tecnocientífiques.
Respecte a aquesta idea i tenint en compte la intervenció en el debat, tot i que vaig haver de defensar una postura tecnodeterminista, crec que hi ha d’haver una base social, una evolució de la societat, unes primeres condicions per a que es produeixi el canvi i s’assumeixi que la tecnologia és el motor del progrés. És a dir, de res serveix que en països del tercer món els proporcionem maquinària agrícola, productes químics, ... si no tenen lo fonamental, la llavor. Per tant, ja no puc afirmar amb tot el rigor amb el que ho vaig fer en l’avaluació inicial, que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social.
He modificat i ampliat el meu concepte respecte la TE i de les TIC ja que ja no les
entenc únicament com a recursos transmissors de coneixements sinó com a estratègies que proporcionen eines per afavorir el canvi conceptual.
He reorganitzat els meus coneixements sobre ciència i tecnologia amb l’ajuda de
l’article de Domènech, M i Tirado, F.J: Ciència, Tecnologia i Societat: nous interrogants per a la psicologia. He descobert que la relació entre ciència i tecnologia és complexa i que, ni la tecnologia és simplement ciència aplicada ni el desenvolupament científic depèn necessàriament dels avenços de la tecnologia.
Respecte la neutralitat ideològica de la tecnologia he modificat i reestructurat la meva
concepció ja que les respostes de l’avaluació inicial i les de la darrera activitat s’han modificat conceptualment. És cert que, a vegades, la mateixa fonamentació científica pot inclinar-se cap a una ideologia o cap a una altra. Però crec que les tecnologies exigeixen la vigència de determinats valors en la societat perquè puguin desenvolupar-se. Alhora els mateix procés d’innovació tecnològica porta a que es desenvolupin i potenciïn determinats valors per sobre d’altres. Al mateix temps aquests valors impulsaran el desenvolupament de tecnologies específiques. Cap tecnologia es desenvolupa si no és en un espai sociohistòric, cultural i polític concret.
A la vegada, hi ha altres idees que he pogut reafirmar tot augmentant la informació respecte a elles i aprofundir així en el seu coneixement. Algunes d’aquestes idees han estat:
L’objectiu d’estudi de la tecnologia educativa que se centra en el disseny, la utilització i
l’avaluació de tecnologies de la informació aplicades a accions formatives. I és fonamenta en quatre bases tradicionals: la teoria de la comunicació, la psicologia, la teoria de sistemes i la tecnologia de la informació.
La importància del context de la que se’ns parlava a l’avaluació inicial ha quedat
reafirmada amb la base teòrica aquí proporcionada. Tot i que m’he donat compte que he tingut alguna contradicció respecte l’activitat inicial i aquesta darrera activitat. En les explicacions anteriors, s’ha fet menció a aquest tema.
He reafirmat també la idea de transmissió de coneixement i de construcció de
coneixement que per no extendre’m, s’ha citat en apartats anteriors.
Per tant, hi ha hagut canvi conceptual. Un model pot tenir representacions visuals i verbals, models que he fet servir conjuntament amb la realització de les dues PAC. Quan aquest model canvia significa que s’ha fet un canvi conceptual, que és el resultat d’aprenentatge més significatiu que es pot obtenir.