La complexitat del món actual requereix noves habilitats i noves formes de pensar dels estudiants i de tots plegats, en general. La preparació necessària perquè els estudiants compleixin aquest requisit ha de fomentar-se des de l’educació, a les escoles mitjançant entorns intel·lectuals enriquits. Hem d’aprendre a solucionar problemes, a tenir capacitat de resposta, a saber triar entre diferents opcions, ...
Des de la gratificant vivència personal que s’experimenta quan es descobreixen les possibilitats de les TIC per al treball, l’oci, la participació social, la comunicació, la creació col·lectiva, la tasca cooperativa ..., moltes persones consideren que tenen a les mans un instrument molt prometedor. D’aquí ve la seva convicció que es tracta d’un conjunt d’eines que poden esdevenir molt valuoses per aprendre, crear, compartir..., i desitgen que l’alumnat se’n beneficiï i no solament aprengui a utilitzar els diferents “aparells”, sinó també a fer un ús profitós de les noves maneres de representar la realitat, de processar la informació i de comunicar-se, és a dir, els nous llenguatges.
Aquest sembla l’argument principal per incorporar les TIC a l’aula. El fet d’utilitzar-les comporta nous llenguatge i nous i, canviants, estils de relació, que entren de ple en l’àmbit educatiu. Cal reflexionar doncs, sobre com podem utilitzar les tecnologies per no quedar-nos en el mer ús mecànic i, sovint repetitiu, d’un “artilugi”. Ens proposarem facilitar un aprenentatge d’abast més ampli, proposant tasques que ajudin a treballar de manera creativa i responsable, i que estiguin encaminades a representar la realitat, processar la informació i comunicar-se (la qual cosa inclou cooperar, intercanviar, compartir i crear coneixement de manera col·lectiva, participativa...).
El projecte en concret que he pogut desenvolupar ha estat molt gratificat i, tot i que ja creia en l’educació de les emocions, he constat que és fonamental pers als infants. Treballar les emocions a l’escola és poder-hi i saber-hi intervenir per aconseguir un bon clima emocional a l’aula que afavoreixi el fet educatiu, la convivència i l’aprenentatge de cadascun dels alumnes. Si posem atenció a quines són les emocions i les reaccions emocionals nostres i del nostre alumnat, com també quin és el clima emocional que es crea a la nostra aula, fruit de l’emocionalitat de la mestra i també de la de l’alumnat, ja tenim bases per poder començar a aportar elements i eines als alumnes que els donin elements per conèixer i per identificar les pròpies emocions i també les dels altres.
També crec que és important que els ensenyem tècniques d’autocontrol i de regulació emocional, com ara les relaxacions i les visualitzacions. Així com que crec que hem d’introduir el valor del diàleg. És important que parlem amb els alumnes i que afavorim la realització d’exercicis de llenguatge que fomentin la conversa com per exemple: simular situacions per aprendre a dir que no, aprendre a demanar coses que ens fan vergonya, ...
Finalment dir que, treballar la consciència i l’educació, la regulació o la gestió emocional de nosaltres mateixos és el que ens fa créixer i madurar com a persones i ens obre les portes a realitzar intervencions i aportacions als alumnes que els ajudin a desenvolupar la seva pròpia educació emocional.
Els docents acostumem a tenir una gran dosi de creativitat, i amb l’ajuda de les TIC, de ben segur que les activitats que el docent crea poden estar molt més contextualitzades per arribar a ser més significatives i afavoridores de l’aprenentatge dels infants.
Per concloure, els infants partícips d’aquest projecte han assolit aquells objectius que s’havien plantejat inicialment respecte el contingut de les emocions i respecte el contingut de les TIC. L’aprenentatge en general ha estat enriquidor i ha motivat força als infants. Els infants ja saben expressar algunes de les seves emocions i de les dels altres i alhora han seguit aprenent i integrant nous coneixements respecte l’ordinador i les eines que proporciona com per exemple: el paint. El més important, és que tenen la visió de l’aparell com un element més de l’aula, de l’escola, que els serveis per aprendre, investigar, jugar, compartir-lo amb els companys, ...
Des de la gratificant vivència personal que s’experimenta quan es descobreixen les possibilitats de les TIC per al treball, l’oci, la participació social, la comunicació, la creació col·lectiva, la tasca cooperativa ..., moltes persones consideren que tenen a les mans un instrument molt prometedor. D’aquí ve la seva convicció que es tracta d’un conjunt d’eines que poden esdevenir molt valuoses per aprendre, crear, compartir..., i desitgen que l’alumnat se’n beneficiï i no solament aprengui a utilitzar els diferents “aparells”, sinó també a fer un ús profitós de les noves maneres de representar la realitat, de processar la informació i de comunicar-se, és a dir, els nous llenguatges.
Aquest sembla l’argument principal per incorporar les TIC a l’aula. El fet d’utilitzar-les comporta nous llenguatge i nous i, canviants, estils de relació, que entren de ple en l’àmbit educatiu. Cal reflexionar doncs, sobre com podem utilitzar les tecnologies per no quedar-nos en el mer ús mecànic i, sovint repetitiu, d’un “artilugi”. Ens proposarem facilitar un aprenentatge d’abast més ampli, proposant tasques que ajudin a treballar de manera creativa i responsable, i que estiguin encaminades a representar la realitat, processar la informació i comunicar-se (la qual cosa inclou cooperar, intercanviar, compartir i crear coneixement de manera col·lectiva, participativa...).
El projecte en concret que he pogut desenvolupar ha estat molt gratificat i, tot i que ja creia en l’educació de les emocions, he constat que és fonamental pers als infants. Treballar les emocions a l’escola és poder-hi i saber-hi intervenir per aconseguir un bon clima emocional a l’aula que afavoreixi el fet educatiu, la convivència i l’aprenentatge de cadascun dels alumnes. Si posem atenció a quines són les emocions i les reaccions emocionals nostres i del nostre alumnat, com també quin és el clima emocional que es crea a la nostra aula, fruit de l’emocionalitat de la mestra i també de la de l’alumnat, ja tenim bases per poder començar a aportar elements i eines als alumnes que els donin elements per conèixer i per identificar les pròpies emocions i també les dels altres.
També crec que és important que els ensenyem tècniques d’autocontrol i de regulació emocional, com ara les relaxacions i les visualitzacions. Així com que crec que hem d’introduir el valor del diàleg. És important que parlem amb els alumnes i que afavorim la realització d’exercicis de llenguatge que fomentin la conversa com per exemple: simular situacions per aprendre a dir que no, aprendre a demanar coses que ens fan vergonya, ...
Finalment dir que, treballar la consciència i l’educació, la regulació o la gestió emocional de nosaltres mateixos és el que ens fa créixer i madurar com a persones i ens obre les portes a realitzar intervencions i aportacions als alumnes que els ajudin a desenvolupar la seva pròpia educació emocional.
Els docents acostumem a tenir una gran dosi de creativitat, i amb l’ajuda de les TIC, de ben segur que les activitats que el docent crea poden estar molt més contextualitzades per arribar a ser més significatives i afavoridores de l’aprenentatge dels infants.
Per concloure, els infants partícips d’aquest projecte han assolit aquells objectius que s’havien plantejat inicialment respecte el contingut de les emocions i respecte el contingut de les TIC. L’aprenentatge en general ha estat enriquidor i ha motivat força als infants. Els infants ja saben expressar algunes de les seves emocions i de les dels altres i alhora han seguit aprenent i integrant nous coneixements respecte l’ordinador i les eines que proporciona com per exemple: el paint. El més important, és que tenen la visió de l’aparell com un element més de l’aula, de l’escola, que els serveis per aprendre, investigar, jugar, compartir-lo amb els companys, ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario