L’avaluació de l’aprenentatge aconseguit per part dels alumnes és molt positiva. Malgrat es tracta d’alumnes que acostumen a tenir una autoestima baixa o presenten diversos problemes personals pel context en el que es desenvolupen, i potser, precisament per aquest motiu, les activitats han estat tant satisfactòries.
Com hem argumentat anteriorment, les emocions (la seva expressió i la seva gestió) són quelcom fonamental per al desenvolupament satisfactori de qualsevol persona. Són el pilar d’una bona base emocional, d’una bona base per a l’establiment de relacions positives i constructives, ... Per tant, si eduquem emocionalment als nostres infants, actualment i en un futur, tindran més possibilitats, més alternatives d’enfrontar-se a la vida d’una manera favorable.
Al final de totes les activitats plantejades, els alumnes han demostrat que són capaços d’expressar les seves emocions i de posar-los nom, al menys, a aquelles emocions que els són més properes i que poden identificar amb facilitat: content, trist, enfadat, sorprès. No tots els alumnes han presentat la mateixa habilitat alhora d’expressar les seves emocions: hi ha alumnes a qui els ha costat més que a d’altres, però en general, tots han aconseguit expressar-se emocionalment a partir del cos, de l’acció i també a partir de la paraula, oral i escrita.
S’ha aconseguit també un objectiu que, inicialment, no s’havia plantejat i que és el de ser empàtic. Per aconseguir la comprensió empàtica d’ algú, també ens cal poder-nos-hi obrir emocionalment, comprendre’l i, alhora, saber manejar les emocions que ens desperta aquesta obertura. L’empatia demana que ens obrim emocionalment per sentir, per copsar què percep l’altra persona, però per aconseguir-ho cal que prèviament, coneguem el nostre propi món emocional. La percepció emocional es pot treballar i fins i tot, es pot dir que hi ha diversos graus. Hi ha gent que no és capaç de percebre què li està passant, és a dir, que emocionalment estan tancades a la percepció, encara que les emocions continuen incidint i actuant en la seva vida, però ho fan a nivell no conscient.
Els infants ara són més capaços de posar-se en el lloc de l’altra persona. I no només de veure el món des del seu prisma, sense tenir en compte l’altra.
Respecte les TIC l’avaluació també és molt favorable. Són infants que normalment no estan en contacte amb la tecnologia, amb els ordinadors, a causa de la precarietat dels recursos familiars. Potser per aquest motiu, les activitats d’avaluació els han agradat especialment. Han estat molt motivadores i, el cert, és que s’ho han passat d’allò més bé. Ja havien tingut un primer contacte amb el món de la tecnologia en cursos anteriors però d’una manera més general. Els alumnes han estat capaços de fer servir l’ordinador amb la finalitat que se’ls demanava: són capaços d’encendre i apagar-lo, d’utilitzar el ratolí, de fer servir determinats programes com el paint, ...
Finalment dir, que la varietat d’usos de les TIC és molt àmplia. Més enllà d’estar-ne a favor o en contra per principi, considero que és més valuós el qüestionament i el debat amb criteris educatius, sobre els avantatges i els inconvenients de cada activitat concreta, sense perdre de vista la pregunta fonamental sobre el sentit i la repercussió que les nostres pràctiques educatives puguin tenir en la formació de ciutadans/es.
Com hem argumentat anteriorment, les emocions (la seva expressió i la seva gestió) són quelcom fonamental per al desenvolupament satisfactori de qualsevol persona. Són el pilar d’una bona base emocional, d’una bona base per a l’establiment de relacions positives i constructives, ... Per tant, si eduquem emocionalment als nostres infants, actualment i en un futur, tindran més possibilitats, més alternatives d’enfrontar-se a la vida d’una manera favorable.
Al final de totes les activitats plantejades, els alumnes han demostrat que són capaços d’expressar les seves emocions i de posar-los nom, al menys, a aquelles emocions que els són més properes i que poden identificar amb facilitat: content, trist, enfadat, sorprès. No tots els alumnes han presentat la mateixa habilitat alhora d’expressar les seves emocions: hi ha alumnes a qui els ha costat més que a d’altres, però en general, tots han aconseguit expressar-se emocionalment a partir del cos, de l’acció i també a partir de la paraula, oral i escrita.
S’ha aconseguit també un objectiu que, inicialment, no s’havia plantejat i que és el de ser empàtic. Per aconseguir la comprensió empàtica d’ algú, també ens cal poder-nos-hi obrir emocionalment, comprendre’l i, alhora, saber manejar les emocions que ens desperta aquesta obertura. L’empatia demana que ens obrim emocionalment per sentir, per copsar què percep l’altra persona, però per aconseguir-ho cal que prèviament, coneguem el nostre propi món emocional. La percepció emocional es pot treballar i fins i tot, es pot dir que hi ha diversos graus. Hi ha gent que no és capaç de percebre què li està passant, és a dir, que emocionalment estan tancades a la percepció, encara que les emocions continuen incidint i actuant en la seva vida, però ho fan a nivell no conscient.
Els infants ara són més capaços de posar-se en el lloc de l’altra persona. I no només de veure el món des del seu prisma, sense tenir en compte l’altra.
Respecte les TIC l’avaluació també és molt favorable. Són infants que normalment no estan en contacte amb la tecnologia, amb els ordinadors, a causa de la precarietat dels recursos familiars. Potser per aquest motiu, les activitats d’avaluació els han agradat especialment. Han estat molt motivadores i, el cert, és que s’ho han passat d’allò més bé. Ja havien tingut un primer contacte amb el món de la tecnologia en cursos anteriors però d’una manera més general. Els alumnes han estat capaços de fer servir l’ordinador amb la finalitat que se’ls demanava: són capaços d’encendre i apagar-lo, d’utilitzar el ratolí, de fer servir determinats programes com el paint, ...
Finalment dir, que la varietat d’usos de les TIC és molt àmplia. Més enllà d’estar-ne a favor o en contra per principi, considero que és més valuós el qüestionament i el debat amb criteris educatius, sobre els avantatges i els inconvenients de cada activitat concreta, sense perdre de vista la pregunta fonamental sobre el sentit i la repercussió que les nostres pràctiques educatives puguin tenir en la formació de ciutadans/es.
No hay comentarios:
Publicar un comentario