Avaluació de l'aprenentatge aconseguit

L’avaluació de l’aprenentatge aconseguit per part dels alumnes és molt positiva. Malgrat es tracta d’alumnes que acostumen a tenir una autoestima baixa o presenten diversos problemes personals pel context en el que es desenvolupen, i potser, precisament per aquest motiu, les activitats han estat tant satisfactòries.
Com hem argumentat anteriorment, les emocions (la seva expressió i la seva gestió) són quelcom fonamental per al desenvolupament satisfactori de qualsevol persona. Són el pilar d’una bona base emocional, d’una bona base per a l’establiment de relacions positives i constructives, ... Per tant, si eduquem emocionalment als nostres infants, actualment i en un futur, tindran més possibilitats, més alternatives d’enfrontar-se a la vida d’una manera favorable.
Al final de totes les activitats plantejades, els alumnes han demostrat que són capaços d’expressar les seves emocions i de posar-los nom, al menys, a aquelles emocions que els són més properes i que poden identificar amb facilitat: content, trist, enfadat, sorprès. No tots els alumnes han presentat la mateixa habilitat alhora d’expressar les seves emocions: hi ha alumnes a qui els ha costat més que a d’altres, però en general, tots han aconseguit expressar-se emocionalment a partir del cos, de l’acció i també a partir de la paraula, oral i escrita.
S’ha aconseguit també un objectiu que, inicialment, no s’havia plantejat i que és el de ser empàtic. Per aconseguir la comprensió empàtica d’ algú, també ens cal poder-nos-hi obrir emocionalment, comprendre’l i, alhora, saber manejar les emocions que ens desperta aquesta obertura. L’empatia demana que ens obrim emocionalment per sentir, per copsar què percep l’altra persona, però per aconseguir-ho cal que prèviament, coneguem el nostre propi món emocional. La percepció emocional es pot treballar i fins i tot, es pot dir que hi ha diversos graus. Hi ha gent que no és capaç de percebre què li està passant, és a dir, que emocionalment estan tancades a la percepció, encara que les emocions continuen incidint i actuant en la seva vida, però ho fan a nivell no conscient.
Els infants ara són més capaços de posar-se en el lloc de l’altra persona. I no només de veure el món des del seu prisma, sense tenir en compte l’altra.
Respecte les TIC l’avaluació també és molt favorable. Són infants que normalment no estan en contacte amb la tecnologia, amb els ordinadors, a causa de la precarietat dels recursos familiars. Potser per aquest motiu, les activitats d’avaluació els han agradat especialment. Han estat molt motivadores i, el cert, és que s’ho han passat d’allò més bé. Ja havien tingut un primer contacte amb el món de la tecnologia en cursos anteriors però d’una manera més general. Els alumnes han estat capaços de fer servir l’ordinador amb la finalitat que se’ls demanava: són capaços d’encendre i apagar-lo, d’utilitzar el ratolí, de fer servir determinats programes com el paint, ...
Finalment dir, que la varietat d’usos de les TIC és molt àmplia. Més enllà d’estar-ne a favor o en contra per principi, considero que és més valuós el qüestionament i el debat amb criteris educatius, sobre els avantatges i els inconvenients de cada activitat concreta, sense perdre de vista la pregunta fonamental sobre el sentit i la repercussió que les nostres pràctiques educatives puguin tenir en la formació de ciutadans/es.

Mapa conceptual de l'activitat d'aprenentatge del mini projecte

Mini Projecte d'investigació-acció

Introducció

En l’àmbit escolar, molt freqüentment, les emocions hi ha estat reprimides i mal vistes, igual com ha passat en la societat en general. Abans es podia reprimir a l’alumne a través d’una educació basada en l’autoritarisme, la por, la repressió i l’expulsió, però ara això ja no ens serveix. Tampoc no se’ns ha dotat encara de nous elements ni d’eines per intervenir-hi, cosa que ens ha portat a buscar nous coneixements i estratègies.
Tot i que les emocions formen part de la nostra vida d’una manera molt profunda i real, la veritat és que, durant molts anys, no s’han tingut gaire en compte, ni en la societat ni tampoc en l’àmbit acadèmic. Més aviat podem dir que, sovint, han estat considerades quelcom que molestava. L’escola s’ha basat en l’aprenentatge de continguts, d’eines dirigides a l’àmbit mental, i les emocions hi ha estat molt sovint controlades i fins i tot molt reprimides.
Segons un pedagog i biòleg d’origen xilè, Maturana (1996) diu que, des d’una perspectiva d’investigació biològica, les emocions fonamenten tot el que fem i fins i tot el que pensem. Però la realitat ha estat que no les hem tingudes en compte. Tampoc no hem buscat educar-les. Han estat les neurociències i la tasca divulgativa de científics i persones com ara Daniel Goleman el que ha permès que ens les miréssim, en poguéssim identificar la importància i que, des d’una perspectiva acadèmica, comencéssim a permetre que sortissin dels soterranis on les teníem amagades. Molts d’aquests científics ens fan adonar de la importància de tot el nostre món emocional si volem caminar cap a una societat molt més humana, molt més basada en els valors de la convivència, el benestar i la felicitat. En aquest sentit, Spinoza (2006) ja havia dit que les emocions i els sentiments constitueixen els aspectes centrals de la humanitat.
Durant molt de temps hem funcionat basant-nos en un vell paradigma en el qual crèiem que la raó ho era tot i que si solament treballàvem i educàvem aquest àmbit, ja n’hi havia prou. Potser això passava també perquè l’escola no s’acabava de creure la tasca educativa integral de la persona i pensava que la seva missió era solament la d’instruir la raó. Però la persona és molt més que l’àmbit mental i, quan ja no disposem de mètodes repressius o, en tot cas no estan ben vistos, ens cal obrir-nos a àmbits nous i a coneixements nous per a poder fer front a la realitat quotidiana dels nostres centres docents i del nostre alumnat. Obrir la mirada a l’àmbit emocional ens permet disposar de moltes més eines i recursos per dedicar-nos a l’educació integral dels nostres alumnes. El cos, la ment i les emocions són tres àmbits que constitueixen la nostra persona, i ara se’ns fa evident que hem d’intervenir en l’educació i en el desenvolupament de totes tres.
Hi ha moltes maneres de treballar les emocions a l’escola i, una d’elles és la que plantegem en el disseny d’aquesta activitat on impliquem un nou recurs i una nova manera d’aprendre, introduïm les noves tecnologies educatives a l’escola a partir de les quals tractarem aquest tema tant important, de les emocions.
Les TIC a l’escola ens ajudaran a acostar-nos als infants i a realitzar una tasca educativa diferent a la que s’ha estat fent fins ara. I com diu Jonassen la tecnologia pot impulsar un aprenentatge més significatiu que afavorirà l’adquisició de coneixements dels alumnes. Com més sentit tingui per als infants un aprenentatge, millor serà la seva adquisició.

Títol de l’activitat d’ensenyament-aprenentatge del disseny.
Què són les emocions? Jo les expresso? I com les puc expressar?

Conclusions Casos

Per concloure l’activitat dir sincerament que, de nou, m’ha sorprès la proposta i la posterior elaboració d’aquesta PAC 2.2: Modelant històries. Mai havia sentit parlar dels models d’històries o de casos i ho he trobat quelcom realment interessant, un recurs molt destacable per a la formació de qualsevol persona tant a nivell personal com sobretot, a nivell professional.
Considero que la manera d’ensenyar i d’aprendre està canviant molt positivament cap a un aprenentatge constructiu on és l’alumnat qui elabora els seus coneixements a partir de la construcció de models mentals des de les seves experiències, des dels seus coneixements previs i en interacció amb el món que l’envolta. On l’aprenentatge significatiu ha d’esdevenir la raó de ser de totes les escoles i de tota la formació. L’escola ha d’ajudar als alumnes a adonar-se d’allò que estan aprenent i a usar la seva comprensió per a resoldre els problemes de la vida quotidiana. La tecnologia com a font de coneixement i com a recurs educatiu pot ajudar a donar suport a l’aprenentatge significatiu sempre i quan es tingui en compte com usar la tecnologia de la manera més conceptualment atractiva possible. Per tant, cal usar-la de manera que permeti promoure la construcció de models mentals, d’estructures mentals que són el resultat de l’aprenentatge significatiu i que ens permetran arribar a canvis conceptuals, és a dir, a aconseguir que els alumnes canviïn la seva manera d’entendre els conceptes i els marcs conceptuals. Si a l’alumne només se li assigna la tasca de memoritzar, de buscar informació però no d’analitzar-la, de no reflexionar sobre el que s’està fent, ... no serà capaç d’aprendre ni serà capaç de poder interioritzar allò que ha o que vol aprendre. És necessari descobrir per a poder aprendre.

Mapa conceptual - Canvi conceptual

Creus que s'ha produït canvi conceptual?

Com dèiem, per al canvi conceptual és necessària la construcció de models.
Premissa: Un dels objectius de gairebé tots els aprenentatges científics és la construcció de models mentals. Els éssers humans construïm de forma natural teories simplificades i intuïtives per explicar el món. Mitjançant l’experiència i la reflexió, afegim complexitat conceptuals a mesura que anem aprenent. D’aquí anem construint els nostres models mentals que van expressant certa força, coherència i compromís amb les concepcions existents. Interactuem amb la nova informació fins a assolir un nivell en que la informació sigui comprensible, coherent, ... d’acord amb els models conceptuals de cadascú. Per tant, el procés cognitiu de construcció d’aquestes teories és el canvi conceptual.
En mi, aquest canvi conceptual va tenir lloc quan vaig canviar la meva manera d’entendre els conceptes i els marcs conceptuals. Fins ara l’aprenentatge reproductiu requeria la simple articulació d’un marc conceptual ja existent, que només implicava canvis en la relació entre conceptes i no pas, una reestructuració dels models conceptuals. En el moment en que es va establir un nou sistema conceptual i vaig adduir les meves pròpies hipòtesis explicatives, he començat a intentar desenvolupar models conceptuals mitjançant el descobriment. Aquest és el tipus de canvi conceptual que s’anomena revisió i que és necessari quan la informació que s’ha d’adquirir no correspon a les creences, pressuposicions, ... Però també considero que el canvi conceptual és una reorganització de les estructures de coneixement. Perquè la substitució de models conceptuals per altres de nous no es pot dur a terme simplement refusant conceptes concrets o proposicions en el sistema conceptual, sinó que ha de desafiar-se tota l’estructura i substituir-la. Per tant, per arribar al canvi conceptual també he hagut de canviar marcs per acomodar idees.
El canvi conceptual és més significatiu quan és intencional. És a dir, quan vaig ser conscient que la meva comprensió era inadequada i calia un canvi, va augmentar la probabilitat que el canvi fos significatiu. Però no sempre m’ha succeït ja que, a vegades, m’he trobat amb dificultats per adonar-me d’aquelles contradiccions entre les meves concepcions i les que són científicament acceptables. Cal destacar que, a més a més, de ser conscient, un ha de voler canviar-les.
Fins ara he pogut anar mostrant el meu canvi conceptual mitjançant eines informàtiques que representen els meus models mentals. Mitjançant l’eina cmap he pogut construir models mentals que m’han permès arribar a un canvi conceptual. Malgrat això, he de dir que, en el meu cas, ha estat difícil extrapolar la informació a un mapa conceptual perquè no estic acostumada a fer-ho, com citava anteriorment.
Alguns exemples més destacables, de totes aquestes explicacions, sobre els meus canvis conceptuals respecte l’avaluació inicial i la PAC i el debat realitzats són:
Ciència i tecnologia són dos conceptes estretament relacionats que constitueixen dos
elements essencials per a comprendre la societat d’avui en dia ja que sense el coneixement d’aquests dos conceptes no podríem explicar com ha arribat la nostra societat a la situació actual, de la mateixa manera que no podríem explicar com és i com actua la nostra societat d’avui. Per tant, sembla evident la relació entre tecnologia, ciència i societat. Però tant la psicologia de la ciència com la psicologia social de la ciència, defugen l’estreta relació que la ciència manté amb la tecnologia i les transformacions culturals (Domènech i Tirado, 2002). Per tant, podríem dir que més que un canvi conceptual m’ha sorgit un interrogant ja que encara no hi ha una fonamentació teòrica prou consolidada per part de la psicologia. Malgrat això, considero que hi ha una gran relació i una influència mútua per part dels tres conceptes. I és que la relació entre aquests tres conceptes sol enfocar-se des de dues perspectives: la intel·lectualista i la pragmatista. La ciència ocupa doncs, un paper fonamental en les nostres vides ja que esdevé el dispositiu més poderós que hom té per generar saber. Vivim en una societat del coneixement o de la informació on gran part del progrés socioeconòmic està fixat en una contínua producció d’innovacions tecnocientífiques.
Respecte a aquesta idea i tenint en compte la intervenció en el debat, tot i que vaig haver de defensar una postura tecnodeterminista, crec que hi ha d’haver una base social, una evolució de la societat, unes primeres condicions per a que es produeixi el canvi i s’assumeixi que la tecnologia és el motor del progrés. És a dir, de res serveix que en països del tercer món els proporcionem maquinària agrícola, productes químics, ... si no tenen lo fonamental, la llavor. Per tant, ja no puc afirmar amb tot el rigor amb el que ho vaig fer en l’avaluació inicial, que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social.
He modificat i ampliat el meu concepte respecte la TE i de les TIC ja que ja no les
entenc únicament com a recursos transmissors de coneixements sinó com a estratègies que proporcionen eines per afavorir el canvi conceptual.
He reorganitzat els meus coneixements sobre ciència i tecnologia amb l’ajuda de
l’article de Domènech, M i Tirado, F.J: Ciència, Tecnologia i Societat: nous interrogants per a la psicologia. He descobert que la relació entre ciència i tecnologia és complexa i que, ni la tecnologia és simplement ciència aplicada ni el desenvolupament científic depèn necessàriament dels avenços de la tecnologia.
Respecte la neutralitat ideològica de la tecnologia he modificat i reestructurat la meva
concepció ja que les respostes de l’avaluació inicial i les de la darrera activitat s’han modificat conceptualment. És cert que, a vegades, la mateixa fonamentació científica pot inclinar-se cap a una ideologia o cap a una altra. Però crec que les tecnologies exigeixen la vigència de determinats valors en la societat perquè puguin desenvolupar-se. Alhora els mateix procés d’innovació tecnològica porta a que es desenvolupin i potenciïn determinats valors per sobre d’altres. Al mateix temps aquests valors impulsaran el desenvolupament de tecnologies específiques. Cap tecnologia es desenvolupa si no és en un espai sociohistòric, cultural i polític concret.
A la vegada, hi ha altres idees que he pogut reafirmar tot augmentant la informació respecte a elles i aprofundir així en el seu coneixement. Algunes d’aquestes idees han estat:
L’objectiu d’estudi de la tecnologia educativa que se centra en el disseny, la utilització i
l’avaluació de tecnologies de la informació aplicades a accions formatives. I és fonamenta en quatre bases tradicionals: la teoria de la comunicació, la psicologia, la teoria de sistemes i la tecnologia de la informació.
La importància del context de la que se’ns parlava a l’avaluació inicial ha quedat
reafirmada amb la base teòrica aquí proporcionada. Tot i que m’he donat compte que he tingut alguna contradicció respecte l’activitat inicial i aquesta darrera activitat. En les explicacions anteriors, s’ha fet menció a aquest tema.
He reafirmat també la idea de transmissió de coneixement i de construcció de
coneixement que per no extendre’m, s’ha citat en apartats anteriors.
Per tant, hi ha hagut canvi conceptual. Un model pot tenir representacions visuals i verbals, models que he fet servir conjuntament amb la realització de les dues PAC. Quan aquest model canvia significa que s’ha fet un canvi conceptual, que és el resultat d’aprenentatge més significatiu que es pot obtenir.

Darreres conclusions de la miniactivitat 1.3 i mapa conceptual

Per concloure dir que, la relació entre ciència, tecnologia i societat planteja tres grans desafiaments a la nostra disciplina, la psicologia: es qüestiona la seva definició com a ciència d’allò què és humà (no és possible analitzar la identitat sense tenir en compte tot allò que l’envolta i que a vegades li dóna sentit), la transformació per la qual passa la conceptualització dels processos tradicionalment concebuts com a psíquics i, la psicologia com a disciplina científica no es pot sostreure de dur a terme una reflexió sobre el que implica conèixer i produir coneixement des d’aquesta nova concepció de la relació entre ciència, tecnologia i societat.