
lunes, 1 de junio de 2009
Creus que s'ha produït canvi conceptual?
Com dèiem, per al canvi conceptual és necessària la construcció de models.
Premissa: Un dels objectius de gairebé tots els aprenentatges científics és la construcció de models mentals. Els éssers humans construïm de forma natural teories simplificades i intuïtives per explicar el món. Mitjançant l’experiència i la reflexió, afegim complexitat conceptuals a mesura que anem aprenent. D’aquí anem construint els nostres models mentals que van expressant certa força, coherència i compromís amb les concepcions existents. Interactuem amb la nova informació fins a assolir un nivell en que la informació sigui comprensible, coherent, ... d’acord amb els models conceptuals de cadascú. Per tant, el procés cognitiu de construcció d’aquestes teories és el canvi conceptual.
En mi, aquest canvi conceptual va tenir lloc quan vaig canviar la meva manera d’entendre els conceptes i els marcs conceptuals. Fins ara l’aprenentatge reproductiu requeria la simple articulació d’un marc conceptual ja existent, que només implicava canvis en la relació entre conceptes i no pas, una reestructuració dels models conceptuals. En el moment en que es va establir un nou sistema conceptual i vaig adduir les meves pròpies hipòtesis explicatives, he començat a intentar desenvolupar models conceptuals mitjançant el descobriment. Aquest és el tipus de canvi conceptual que s’anomena revisió i que és necessari quan la informació que s’ha d’adquirir no correspon a les creences, pressuposicions, ... Però també considero que el canvi conceptual és una reorganització de les estructures de coneixement. Perquè la substitució de models conceptuals per altres de nous no es pot dur a terme simplement refusant conceptes concrets o proposicions en el sistema conceptual, sinó que ha de desafiar-se tota l’estructura i substituir-la. Per tant, per arribar al canvi conceptual també he hagut de canviar marcs per acomodar idees.
El canvi conceptual és més significatiu quan és intencional. És a dir, quan vaig ser conscient que la meva comprensió era inadequada i calia un canvi, va augmentar la probabilitat que el canvi fos significatiu. Però no sempre m’ha succeït ja que, a vegades, m’he trobat amb dificultats per adonar-me d’aquelles contradiccions entre les meves concepcions i les que són científicament acceptables. Cal destacar que, a més a més, de ser conscient, un ha de voler canviar-les.
Fins ara he pogut anar mostrant el meu canvi conceptual mitjançant eines informàtiques que representen els meus models mentals. Mitjançant l’eina cmap he pogut construir models mentals que m’han permès arribar a un canvi conceptual. Malgrat això, he de dir que, en el meu cas, ha estat difícil extrapolar la informació a un mapa conceptual perquè no estic acostumada a fer-ho, com citava anteriorment.
Alguns exemples més destacables, de totes aquestes explicacions, sobre els meus canvis conceptuals respecte l’avaluació inicial i la PAC i el debat realitzats són:
Ciència i tecnologia són dos conceptes estretament relacionats que constitueixen dos
elements essencials per a comprendre la societat d’avui en dia ja que sense el coneixement d’aquests dos conceptes no podríem explicar com ha arribat la nostra societat a la situació actual, de la mateixa manera que no podríem explicar com és i com actua la nostra societat d’avui. Per tant, sembla evident la relació entre tecnologia, ciència i societat. Però tant la psicologia de la ciència com la psicologia social de la ciència, defugen l’estreta relació que la ciència manté amb la tecnologia i les transformacions culturals (Domènech i Tirado, 2002). Per tant, podríem dir que més que un canvi conceptual m’ha sorgit un interrogant ja que encara no hi ha una fonamentació teòrica prou consolidada per part de la psicologia. Malgrat això, considero que hi ha una gran relació i una influència mútua per part dels tres conceptes. I és que la relació entre aquests tres conceptes sol enfocar-se des de dues perspectives: la intel·lectualista i la pragmatista. La ciència ocupa doncs, un paper fonamental en les nostres vides ja que esdevé el dispositiu més poderós que hom té per generar saber. Vivim en una societat del coneixement o de la informació on gran part del progrés socioeconòmic està fixat en una contínua producció d’innovacions tecnocientífiques.
Respecte a aquesta idea i tenint en compte la intervenció en el debat, tot i que vaig haver de defensar una postura tecnodeterminista, crec que hi ha d’haver una base social, una evolució de la societat, unes primeres condicions per a que es produeixi el canvi i s’assumeixi que la tecnologia és el motor del progrés. És a dir, de res serveix que en països del tercer món els proporcionem maquinària agrícola, productes químics, ... si no tenen lo fonamental, la llavor. Per tant, ja no puc afirmar amb tot el rigor amb el que ho vaig fer en l’avaluació inicial, que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social.
He modificat i ampliat el meu concepte respecte la TE i de les TIC ja que ja no les
entenc únicament com a recursos transmissors de coneixements sinó com a estratègies que proporcionen eines per afavorir el canvi conceptual.
He reorganitzat els meus coneixements sobre ciència i tecnologia amb l’ajuda de
l’article de Domènech, M i Tirado, F.J: Ciència, Tecnologia i Societat: nous interrogants per a la psicologia. He descobert que la relació entre ciència i tecnologia és complexa i que, ni la tecnologia és simplement ciència aplicada ni el desenvolupament científic depèn necessàriament dels avenços de la tecnologia.
Respecte la neutralitat ideològica de la tecnologia he modificat i reestructurat la meva
concepció ja que les respostes de l’avaluació inicial i les de la darrera activitat s’han modificat conceptualment. És cert que, a vegades, la mateixa fonamentació científica pot inclinar-se cap a una ideologia o cap a una altra. Però crec que les tecnologies exigeixen la vigència de determinats valors en la societat perquè puguin desenvolupar-se. Alhora els mateix procés d’innovació tecnològica porta a que es desenvolupin i potenciïn determinats valors per sobre d’altres. Al mateix temps aquests valors impulsaran el desenvolupament de tecnologies específiques. Cap tecnologia es desenvolupa si no és en un espai sociohistòric, cultural i polític concret.
A la vegada, hi ha altres idees que he pogut reafirmar tot augmentant la informació respecte a elles i aprofundir així en el seu coneixement. Algunes d’aquestes idees han estat:
L’objectiu d’estudi de la tecnologia educativa que se centra en el disseny, la utilització i
l’avaluació de tecnologies de la informació aplicades a accions formatives. I és fonamenta en quatre bases tradicionals: la teoria de la comunicació, la psicologia, la teoria de sistemes i la tecnologia de la informació.
La importància del context de la que se’ns parlava a l’avaluació inicial ha quedat
reafirmada amb la base teòrica aquí proporcionada. Tot i que m’he donat compte que he tingut alguna contradicció respecte l’activitat inicial i aquesta darrera activitat. En les explicacions anteriors, s’ha fet menció a aquest tema.
He reafirmat també la idea de transmissió de coneixement i de construcció de
coneixement que per no extendre’m, s’ha citat en apartats anteriors.
Per tant, hi ha hagut canvi conceptual. Un model pot tenir representacions visuals i verbals, models que he fet servir conjuntament amb la realització de les dues PAC. Quan aquest model canvia significa que s’ha fet un canvi conceptual, que és el resultat d’aprenentatge més significatiu que es pot obtenir.
lunes, 6 de abril de 2009
Darreres conclusions de la miniactivitat 1.3 i mapa conceptual

Per concloure dir que, la relació entre ciència, tecnologia i societat planteja tres grans desafiaments a la nostra disciplina, la psicologia: es qüestiona la seva definició com a ciència d’allò què és humà (no és possible analitzar la identitat sense tenir en compte tot allò que l’envolta i que a vegades li dóna sentit), la transformació per la qual passa la conceptualització dels processos tradicionalment concebuts com a psíquics i, la psicologia com a disciplina científica no es pot sostreure de dur a terme una reflexió sobre el que implica conèixer i produir coneixement des d’aquesta nova concepció de la relació entre ciència, tecnologia i societat.
lunes, 23 de marzo de 2009
Síntesi del debat de Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació

En el desenvolupament d’aquest debat he realitzat quatre intervencions. He participat en dues carpetes diferents: a la carpeta 2 CT_Escola on he realitzat una intervenció i a la carpeta 4 Nevera_Fractures on he fet tres intervencions. Ha estat una carpeta amb un debat més animat i participatiu.
Amb la participació en aquest debat m’he donat compte de la importància i, sobretot de la interrelació que tenen els conceptes que en aquest mòdul i al llarg de l’assignatura crec que treballarem i que són: ciència, tecnologia i societat. Al llarg del debat m’ha tocat defensar la postura del tecnodeterminisme i, a vegades, no he estat d’acord amb les meves pròpies aportacions ja que no comparteixo plenament els aspectes que planteja aquesta postura. Aquesta és una de les altres coses que he après participant en aquest debat: defensar quelcom en el que no creia fermament. I és que jo considero que tots tres conceptes no es poden deslligar l’un de l’altre. I que no és el mateix parlar de tecnologia en un país desenvolupat que en un altre que no ho està. Per tant, crec que les interrelacions i el desenvolupament dels tres conceptes són diferents depenent del context en el que es situïn i, depenent de l’ús que se’n vulgui fer. I en aquest sentit, m’agradaria destacar la neutralitat de les tecnologies. És cert afirmar que les tecnologies són neutres i que és l’home amb la seva utilització qui els confirma un sentit positiu o negatiu? O per contra, les tecnologies no sorgeixen espontàniament, sinó que necessiten un espai cultural, econòmic i sociopolític per al seu naixement i desenvolupament? Personalment, considero que les tecnologies exigeixen la vigència de determinats valors en la societat perquè puguin desenvolupar-se. Alhora el mateix procés d’innovació tecnològica porta a que es desenvolupin i potenciïn determinats valors per sobre d’altres, que al mateix temps aquests valors impulsaran el desenvolupament de tecnologies específiques. A més a més, després d’haver llegit el mòdul crec que cap tecnologia es desenvolupa si no és en un espai sociohistòric, cultural i polític concret.
Respecte les meves intervencions en el debat he intentat ser clara i concisa tot respectant el model d’argumentació i contrargumentació. Principalment he argumentat la meva postura tecnodeterminista tot i que també he mostrat el meu desacord en algunes aportacions dels companys. A part de les aportacions textuals he configurat amb l’ajuda de cmap dos aportacions gràfiques i aquesta darrera que ajudessin a explicar gràficament allò exposat amb paraules.
Per elaborar les meves aportacions m’he basat en la informació del mòdul però també m’he basat en la recerca d’informació així com en l’article de Domènech, Miquel; Javier Tirado, Francisco: (2002) Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia. Totes aquestes informacions m’han ajudat a elaborar-me de manera més clara els conceptes i la relació entre ciència, tecnologia i societat.
De totes les aportacions fetes pels meus companys, m’agradaria destacar la del Xavier Costa ja que ha estat “sol en l’adversitat” i crec que ha argumentat molt bé les seves aportacions. A més a més, ha especificat aquelles aportacions dels companys que no acabava d’entendre o que no compartia. En ocasions m’hagués agradat dir-li: “Xavier, que jo penso el mateix que tu però m’ha tocat defensar la postura contrària!”
Per finalitzar amb la síntesi, dir que ens trobem immersos en la societat del coneixement i de la informació, una societat on les noves tecnologies hi juguen un paper important i clau en la història de la humanitat. Una societat canviant que comporta nous coneixements, noves maneres de veure el món, la utilització de nous instruments i llenguatges, ... que va modelant tots els racons de la nostra societat i que incideix en tots els àmbits en els que es desenvolupa la nostra vida, exigint de tots nosaltres grans esforços d’adaptació. I on ciència, tecnologia i societat han d’entendres com quelcom indivisible.
Amb la participació en aquest debat m’he donat compte de la importància i, sobretot de la interrelació que tenen els conceptes que en aquest mòdul i al llarg de l’assignatura crec que treballarem i que són: ciència, tecnologia i societat. Al llarg del debat m’ha tocat defensar la postura del tecnodeterminisme i, a vegades, no he estat d’acord amb les meves pròpies aportacions ja que no comparteixo plenament els aspectes que planteja aquesta postura. Aquesta és una de les altres coses que he après participant en aquest debat: defensar quelcom en el que no creia fermament. I és que jo considero que tots tres conceptes no es poden deslligar l’un de l’altre. I que no és el mateix parlar de tecnologia en un país desenvolupat que en un altre que no ho està. Per tant, crec que les interrelacions i el desenvolupament dels tres conceptes són diferents depenent del context en el que es situïn i, depenent de l’ús que se’n vulgui fer. I en aquest sentit, m’agradaria destacar la neutralitat de les tecnologies. És cert afirmar que les tecnologies són neutres i que és l’home amb la seva utilització qui els confirma un sentit positiu o negatiu? O per contra, les tecnologies no sorgeixen espontàniament, sinó que necessiten un espai cultural, econòmic i sociopolític per al seu naixement i desenvolupament? Personalment, considero que les tecnologies exigeixen la vigència de determinats valors en la societat perquè puguin desenvolupar-se. Alhora el mateix procés d’innovació tecnològica porta a que es desenvolupin i potenciïn determinats valors per sobre d’altres, que al mateix temps aquests valors impulsaran el desenvolupament de tecnologies específiques. A més a més, després d’haver llegit el mòdul crec que cap tecnologia es desenvolupa si no és en un espai sociohistòric, cultural i polític concret.
Respecte les meves intervencions en el debat he intentat ser clara i concisa tot respectant el model d’argumentació i contrargumentació. Principalment he argumentat la meva postura tecnodeterminista tot i que també he mostrat el meu desacord en algunes aportacions dels companys. A part de les aportacions textuals he configurat amb l’ajuda de cmap dos aportacions gràfiques i aquesta darrera que ajudessin a explicar gràficament allò exposat amb paraules.
Per elaborar les meves aportacions m’he basat en la informació del mòdul però també m’he basat en la recerca d’informació així com en l’article de Domènech, Miquel; Javier Tirado, Francisco: (2002) Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia. Totes aquestes informacions m’han ajudat a elaborar-me de manera més clara els conceptes i la relació entre ciència, tecnologia i societat.
De totes les aportacions fetes pels meus companys, m’agradaria destacar la del Xavier Costa ja que ha estat “sol en l’adversitat” i crec que ha argumentat molt bé les seves aportacions. A més a més, ha especificat aquelles aportacions dels companys que no acabava d’entendre o que no compartia. En ocasions m’hagués agradat dir-li: “Xavier, que jo penso el mateix que tu però m’ha tocat defensar la postura contrària!”
Per finalitzar amb la síntesi, dir que ens trobem immersos en la societat del coneixement i de la informació, una societat on les noves tecnologies hi juguen un paper important i clau en la història de la humanitat. Una societat canviant que comporta nous coneixements, noves maneres de veure el món, la utilització de nous instruments i llenguatges, ... que va modelant tots els racons de la nostra societat i que incideix en tots els àmbits en els que es desenvolupa la nostra vida, exigint de tots nosaltres grans esforços d’adaptació. I on ciència, tecnologia i societat han d’entendres com quelcom indivisible.
martes, 10 de marzo de 2009
.jpg)
Mapa de conceptes
Conclusions
En realitzar aquesta primera activitat considero que em falten força coneixements sobre aquesta temàtica. Els meus coneixements no estan fonamentats en una base teòrica sinó més aviat en la meva experiència o amb el meu contacte amb les TIC. Alhora crec que amb el plantejament de l’assignatura aprendré molt i espero poder aplicar els meus nous coneixements a la meva tasca com a mestra i futura psicopedagoga.
Avaluació Inicial
¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i
les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?
El cert és que amb el plantejament que proposa la UOC no m’ha estat necessari adaptar res. Té un plantejament clar visualment, entenedor, fàcilment accessible... i per aquests motius en cap semestre m’he vist amb la obligació de modificar res.
les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?
El cert és que amb el plantejament que proposa la UOC no m’ha estat necessari adaptar res. Té un plantejament clar visualment, entenedor, fàcilment accessible... i per aquests motius en cap semestre m’he vist amb la obligació de modificar res.
Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: __7____
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: _8_____
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : __9______
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: _6____
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: _9____
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: _7____
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: _7______
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __7____
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: __7______
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: _8_____
TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: __7____
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: _8_____
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : __9______
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: _6____
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: _9____
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: _7____
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: _7______
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: __7____
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: __7______
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: _8_____
miércoles, 4 de marzo de 2009
Benvinguda als companys
Hola companys de Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació. Jo ja tenia aquest blog creat perquè en una assignatura que vaig cursar, el consultor també exigia la creació d'un blog. Bé, ens anirem "veient" per aquí. Salutacions!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)